EL PER QUÈ DEL TÍTOL DEL BLOC

Com que fonamentalment sóc professor d'història volia crear una eina de comunicació amb el meu alumnat, la resta de la humanitat -la veritat- és que m'és bastant indiferent, llevat de la família i bestiari homologable. Al demanar-me l'ordinador el títol, vaig introduir directament la paraula historia (així, sense accent, una vegada em van dir que els accents i internet no són gaire compatibles, deu ser perquè els inventors han estat anglosaxons) i la paraula no va ser acceptada, doncs vaig haver de triar i com que ja havia decidit que la història i l'adulteri, en el meu cas tenen alguna relació.
Veieu, jo treballo amb adults (ara li diuen persones adultes, però a mi m'agrada més com se li deia abans i abans m'agradava més com li diuen ara: el cas és anar una mica contracorrent, si et deixen clar). L'alumnat adult a Secundària on jo treballo té de 18 a 99 anys i un munt d'obligacions entre les quals, naturalment, no figura l'estudiar: la majoria té la vida resolta, o mig resolta o gens resolta; però, el que compte és que els estudis no serviran per gaire cosa més.
Per tant, estudiar per als meus alumnes és una tasca totalment voluntària que dóna alguna satisfacció només al final del cicle, però que és feixuga i dura.
A qui li agrada estudiar? A mi no per descomptat. Sempre que he estudiat ho he fet per obligació, de petit i de gran. Les satisfaccions me les dóna el llegir, col·leccionar monedes, viatjar, fer esport, dormir, dormir amb la meva dona, imaginar que puc dormir amb algú que no és la meva dona, menjar bé, etc.
Així doncs, el meu alumnat és una mica adulter amb si mateix quan resta infidel a una part de la seva vida privada per dedicar-la a un exercici que no és massa plaent: estudiar, memoritzar, fer els deures, no entendre les coses i quan s'entenen no saber perquè s'entenen... i tot per un miserable títol que ja havien de tenir quan van fer els 16 anys: l'ESO. Què fins i tot es necessita per ser mosso d'esquadra! Aquesta feina tan desagradable que consisteix en posar multes i fer fora els esquàters de casa seva.
Caminem tots plegats pels verals de la història, també de la geografia i la història de l'art i si n'aprenem alguna cosa tot això que tindrem; però conèixer, el què és diu conèixer és quelcom més profund, més individual i malauradament molt escàs.